Cada dia són més les empreses que em sol·liciten realitzar una AUDITORIA LABORAL. I és curiós, com puc comprovar que, el denominador comú de moltes de les empreses, a l’hora de realitzar-los aquesta tasca, és la falta o deficient configuració dels pactes de no concurrència i/o competència que tenen amb el seu personal.
I sempre em sorprenc, doncs és una de les reclamacions judicials més freqüents que les empreses em demanen interposar, atès al gran perjudici que els ocasiona quan un treballador format per l’empresa durant anys, els marxa a la competència i s’emporta un gran nombre de clients.
Cada vegada són més les empreses que volen retenir talent i això fa que moltes ens demandin incorporar annexes contractuals, per tal de blindar la fugida d’aquest talent a la competència del sector.
El talent del treballador, l’especialització de l’empresa i l’evolució del mercat són factors determinants per a les empreses del territori a l’hora de voler blindar el seu equip i tenir controlat una part important del seu nucli fort.
Les tendències jurisprudencials i l’aplicació pràctica de l’articulat del nostre Estatut dels Treballadors, en relació a aquesta matèria, ens donen les claus per tal de poder assessorar a cada un dels nostres clients, de manera particular i exclusiva, doncs cada un d’ells té necessitats i objectius diferents. I axiò cal recollir-ho en el redactat de l’annex contractual.
En qualsevol dels casos, tant el pacte de permanència com el de no competència són acords on les parts deixaran constància del què reben i del què queden obligades, en cas d’incompliment.
En el cas dels pactes de permanència, caldrà valorar el grau de formació i especialització que l’empresa brinda al treballador, per a la consecució d’uns objectius empresarials concrets dins la organització, i quin cost li suposa o li ha suposat a l’empresa. Aquest cost és el que haurà de determinar-se clarament, per tal d’imputar-li al treballador com a clàusula indemnitzatòria, en cas que aquest decideixi finalitzar la seva prestació de serveis, abans que l’empresa hagi vist amortitzada aquesta despesa formativa i/o especialitzada.
Ara bé, en els pactes de no competència, el que es blinda és l’obtenció d’un benefici patrimonial per part de l’integrant d’una companyia que, com a conseqüència d’aquest vincle laboral i/o professional, obté una cartera de clients pròpia de l’empresa on fins ara prestava els serveis, per emportar-se-la i fer-se-la seva o fins i tot, posar-la a disposició d’un tercer que, generalment és la competència.
Al final, no deixa de ser un acord pel qual, un treballador es compromet, un cop finalitzada la relació laboral amb la empresa firmant, a no prestar serveis en el mateix sector, durant un període determinat, per no comprometre els clients de la primera organització.
En qualsevol cas, recomanem sempre una redacció clara de qualsevol acord contractual, on no hi hagi interpretacions ambigües o fosques i que la redacció no quedi a l’arbitri exclusivament d’una de les dues parts.
Si et cal una revisió dels actuals acords o vols instaurar una nova política laboral a l’empresa blindant el teu talent, no dubtis en contactar amb Laura Escamilla · Boutique Legal. Et resoldrem els dubtes tot gaudint d’un bon #CafèLegal plegats.
#DiaridunaAdvocada
