Molts negocis comencen de la mateixa manera: una persona, una idea, uns primers clients i moltes hores de feina.
En aquesta primera etapa, donar-se d'alta com a autònom acostuma a ser una fórmula senzilla i pràctica. Permet començar l'activitat sense assumir una estructura societària que, en aquell moment, potser encara no és necessària.
El problema és que els negocis evolucionen, però no sempre ho fa al mateix ritme la seva estructura jurídica.
Arriben nous clients. Augmenta la facturació. Es contracten treballadors o col·laboradors. Se signen contractes de més import, s'assumeixen inversions, apareixen nous proveïdors o es comencen a prendre decisions que comporten un risc econòmic molt superior al dels inicis.
I, malgrat tot, moltes vegades es continua funcionant exactament igual.
És aquí quan convé plantejar-se una pregunta que sovint ajornem massa:
L'estructura amb què vaig començar continua sent l'adequada per al negoci que tinc avui?
Quan créixer també vol dir ordenar
Ser autònom no és, per si mateix, ni millor ni pitjor que constituir una societat. Són formes jurídiques diferents i cadascuna pot ser adequada en funció del projecte.
Ara bé, treballar com a autònom implica una vinculació molt directa entre la persona que desenvolupa l'activitat i el mateix negoci.
Quan l'activitat és reduïda, els riscos són limitats i no existeixen grans compromisos davant de tercers, aquesta estructura pot continuar sent perfectament vàlida.
Però quan el negoci creix, també ho fan les obligacions i els riscos.
Un contracte que no surt com estava previst. Un client que deixa de pagar. Una reclamació important. Una inversió que no funciona. Un conflicte amb un proveïdor. Una operació finançada. O, simplement, una activitat empresarial que cada vegada assumeix més compromisos econòmics.
En aquests escenaris, el que passa al negoci pot acabar tenint conseqüències en l'esfera personal de l'autònom.
Per això, arriba un moment en què constituir una societat limitada pot deixar de ser una qüestió merament formal i convertir-se en una decisió d'organització i de protecció.
La societat permet diferenciar jurídicament la persona del projecte empresarial, ordenar millor les relacions entre socis —si n'hi ha—, establir com es prenen les decisions i delimitar amb més claredat drets, obligacions i responsabilitats.
Això no significa que crear una societat faci desaparèixer tots els riscos.
Una societat limitada no és un escut absolut. Poden existir responsabilitats personals, especialment quan s'han concedit avals, s'han assumit garanties personals, existeixen determinades responsabilitats de l'administrador o s'han produït incompliments.
Però sí que permet construir una estructura jurídica més adequada quan el negoci ja ha assolit una certa dimensió.
No tot depèn de quant factures
Una de les idees que més es repeteixen és que cal constituir una societat "a partir d'una determinada facturació".
I la realitat és bastant més complexa.
La facturació és un element que cal tenir en compte, també des del punt de vista fiscal, però no pot ser l'únic.
Abans de decidir si és convenient continuar com a autònom o passar a una societat, cal mirar el negoci en conjunt.
Quina activitat desenvolupes? Quin risc assumeixes? Quin tipus de contractes signes? Tens treballadors? Hi ha altres persones implicades en el projecte? Preveus l'entrada de socis? Necessites finançament? Tens patrimoni personal que vols preservar? Estàs assumint obligacions econòmiques cada vegada més importants?
I també una pregunta que sovint oblidem:
On vols que sigui aquest negoci d'aquí a tres o cinc anys?
Perquè estructurar una empresa no hauria de consistir només a donar resposta als problemes d'avui. També hauria de permetre preparar-la per al que pot arribar demà.
El problema d'esperar massa
En l'assessorament a empreses hi ha una situació que es repeteix sovint: les decisions jurídiques importants s'adopten quan el problema ja existeix.
Es revisen els contractes quan ja hi ha un conflicte.
Es regulen les relacions entre socis quan ja no s'entenen.
Es planteja la protecció del patrimoni quan ja hi ha una reclamació.
I es revisa l'estructura empresarial quan el negoci ha crescut de manera molt més ràpida que la seva organització jurídica.
Però el dret empresarial no hauria de servir únicament per solucionar problemes.
També hauria de servir per evitar-los.
Revisar l'estructura també és gestionar l'empresa
Passar d'autònom a societat no és una decisió automàtica ni existeix una resposta igual per a tothom.
Hi haurà negocis que podran continuar funcionant perfectament com a autònoms durant molts anys. I n'hi haurà d'altres en què, per volum, risc, estructura o perspectives de creixement, serà recomanable plantejar-se una societat molt abans.
La clau és revisar-ho.
Analitzar com ha evolucionat el negoci, quins riscos assumeix avui i si la forma jurídica amb què va començar continua responent a la seva realitat.
Perquè créixer no és només facturar més, incorporar clients o ampliar serveis.
Créixer també significa ordenar, professionalitzar i protegir millor allò que has construït.
I, moltes vegades, una de les primeres decisions és precisament aquesta: començar a separar de manera clara el negoci del patrimoni i de la vida personal de qui hi ha al darrere.