Cada vegada són més les empreses que em pregunten com han d’actuar quan sospiten o detecten el consum d’alcohol o drogues per part dels seus treballadors.

Quan això passa, hem de tenir en compte tres aspectes que, per si sols, són dificícils d’equilibrar; per una banda, ens trobem amb la seguretat del propi treballador afectat, els drets de les persones que treballen i el paper que juga l’empresa respecte la seva responsabilitat legal.

Des d’un punt de vista jurídic, la Llei de Prevenció de Riscos Laborals és molt clara: l’empresari té el deure de vetllar per la seguretat i la salut de tota la plantilla. Això implica prevenir qualsevol situació que pugui comprometre-la —també aquelles relacionades amb el consum de substàncies—, especialment en sectors on el risc és alt.

Ara bé, el dret a la seguretat no pot anul·lar altres drets fonamentals, com la intimitat o la dignitat personal. Els controls d’alcohol o drogues només poden fer-se quan estiguin justificats, siguin proporcionats i respectin la confidencialitat. La jurisprudència és clara: no es poden aplicar de manera indiscriminada ni convertir-se en un mecanisme de control general.

Per això, sempre recomano a les empreses que no esperin a tenir un cas sobre la taula per actuar. El més intel·ligent és prevenir i establir un protocol intern clar, elaborat amb la participació dels representants de les persones treballadores. Aquest protocol hauria de definir com s’actuarà davant d’una sospita, quins passos seguirà la direcció i, sobretot, quins recursos d’ajuda o suport es poden oferir abans d’arribar a la sanció.

He vist empreses que han apostat per la mediació o per programes d’acompanyament com alternativa a la via disciplinària, i els resultats solen ser positius. 

Al capdavall, darrere de cada situació hi ha una persona que pot estar travessant un moment difícil, i la manera com l’ empresa gestiona aquests casos diu molt sobre els seus valors.

Aquesta és la gran diferència entre aplicar la llei i entendre-la. El dret no només serveix per sancionar, sinó per ordenar i protegir. Una bona gestió d’aquests casos no només redueix riscos legals, sinó que també enforteix la confiança dins l’organització. Cada situació és diferent, i cal valorar-la amb prudència. 

En definitiva, la prevenció i el diàleg són sempre millors que la sanció i el conflicte.

👉 I vosaltres, creieu que les empreses han de tenir un paper més actiu en la prevenció o limitar-se a sancionar quan el problema ja és evident?

Alcohol i drogues a la feina: com han d’actuar les empreses? - Laura Escamilla

Alcohol i drogues a la feina: com han d’actuar les empreses?

Cada vegada són més les empreses que em pregunten com han d’actuar quan sospiten o detecten el consum d’alcohol o drogues per part dels seus treballadors.

Quan això passa, hem de tenir en compte tres aspectes que, per si sols, són dificícils d’equilibrar; per una banda, ens trobem amb la seguretat del propi treballador afectat, els drets de les persones que treballen i el paper que juga l’empresa respecte la seva responsabilitat legal.

Des d’un punt de vista jurídic, la Llei de Prevenció de Riscos Laborals és molt clara: l’empresari té el deure de vetllar per la seguretat i la salut de tota la plantilla. Això implica prevenir qualsevol situació que pugui comprometre-la —també aquelles relacionades amb el consum de substàncies—, especialment en sectors on el risc és alt.

Ara bé, el dret a la seguretat no pot anul·lar altres drets fonamentals, com la intimitat o la dignitat personal. Els controls d’alcohol o drogues només poden fer-se quan estiguin justificats, siguin proporcionats i respectin la confidencialitat. La jurisprudència és clara: no es poden aplicar de manera indiscriminada ni convertir-se en un mecanisme de control general.

Per això, sempre recomano a les empreses que no esperin a tenir un cas sobre la taula per actuar. El més intel·ligent és prevenir i establir un protocol intern clar, elaborat amb la participació dels representants de les persones treballadores. Aquest protocol hauria de definir com s’actuarà davant d’una sospita, quins passos seguirà la direcció i, sobretot, quins recursos d’ajuda o suport es poden oferir abans d’arribar a la sanció.

He vist empreses que han apostat per la mediació o per programes d’acompanyament com alternativa a la via disciplinària, i els resultats solen ser positius. 

Al capdavall, darrere de cada situació hi ha una persona que pot estar travessant un moment difícil, i la manera com l’ empresa gestiona aquests casos diu molt sobre els seus valors.

Aquesta és la gran diferència entre aplicar la llei i entendre-la. El dret no només serveix per sancionar, sinó per ordenar i protegir. Una bona gestió d’aquests casos no només redueix riscos legals, sinó que també enforteix la confiança dins l’organització. Cada situació és diferent, i cal valorar-la amb prudència. 

En definitiva, la prevenció i el diàleg són sempre millors que la sanció i el conflicte.

👉 I vosaltres, creieu que les empreses han de tenir un paper més actiu en la prevenció o limitar-se a sancionar quan el problema ja és evident?

LAURA ESCAMILLA · BOUTIQUE LEGAL