Fa gairebé un any que el sistema espanyol incompleix una obligació imposada per Europa, com és la de garantir la remuneració del permís parental de fins a 8 setmanes.

I mentre el legislador no actua, són les empreses i les persones treballadores qui arrosseguen la inseguretat jurídica i, són els jutges qui els toca fer de legisladors en cada assumpte que resolen.

Es tracta d’un laberint legal: la normativa espanyola introdueix aquest permís com un dret però alhora el qualifica com una suspensió del contracte. I per tant, obre la porta a interpretar que no cal remunerar-lo, tot i que la Directiva europea (UE) 2019/1158 exigeix una retribució mínima per almenys dues setmanes.

 

El resultat de tot plegat és un permís teòricament universal, però amb aplicació pràctica desigual, parcial i discutida. De fet, hi ha tanta disparitat en els nostres Tribunals que, fins i tot, hem sigut testimonis com en els darrers mesos hem vist:

1.- Sentències que reconeixen el dret a cobrar el plus.

2.- Resolucions que permeten a l’empresa proposar dates alternatives.

3.- Indemnitzacions per denegacions mal gestionades.

4.- Conflictes sobre si el temps del permís genera vacances o no.

En definitiva, tenim un panorama fragmentat i confús, on les empreses han d’actuar amb molta prudència i coneixement legal.

Com a Jurista i Consultora que acompanya organitzacions en el seu dia a dia, veig dues realitats realment preocupants:

La primera és que es trasllada a les empreses una responsabilitat que no els pertoca. En absència de reglament, qui ha de pagar el permís? L’empresa o la Seguretat Social? Sense resposta clara, moltes opten per no pagar… i s’exposen. Les empreses necessiten seguretat jurídica per poder planificar, negociar i aplicar drets laborals amb garanties.

I, la segona és que s’està penalitzant la conciliació. Aquest permís hauria de ser una eina real per facilitar la criança i la corresponsabilitat. Però esdevé una font de conflicte, reclamacions i incertesa.

Les famílies necessiten certesa.

Les empreses, protecció legal.

El sistema, coherència.

Permís parental: dret reconegut, aplicació encara incerta - Laura Escamilla

Permís parental: dret reconegut, aplicació encara incerta

Fa gairebé un any que el sistema espanyol incompleix una obligació imposada per Europa, com és la de garantir la remuneració del permís parental de fins a 8 setmanes.

I mentre el legislador no actua, són les empreses i les persones treballadores qui arrosseguen la inseguretat jurídica i, són els jutges qui els toca fer de legisladors en cada assumpte que resolen.

Es tracta d’un laberint legal: la normativa espanyola introdueix aquest permís com un dret però alhora el qualifica com una suspensió del contracte. I per tant, obre la porta a interpretar que no cal remunerar-lo, tot i que la Directiva europea (UE) 2019/1158 exigeix una retribució mínima per almenys dues setmanes.

 

El resultat de tot plegat és un permís teòricament universal, però amb aplicació pràctica desigual, parcial i discutida. De fet, hi ha tanta disparitat en els nostres Tribunals que, fins i tot, hem sigut testimonis com en els darrers mesos hem vist:

1.- Sentències que reconeixen el dret a cobrar el plus.

2.- Resolucions que permeten a l’empresa proposar dates alternatives.

3.- Indemnitzacions per denegacions mal gestionades.

4.- Conflictes sobre si el temps del permís genera vacances o no.

En definitiva, tenim un panorama fragmentat i confús, on les empreses han d’actuar amb molta prudència i coneixement legal.

Com a Jurista i Consultora que acompanya organitzacions en el seu dia a dia, veig dues realitats realment preocupants:

La primera és que es trasllada a les empreses una responsabilitat que no els pertoca. En absència de reglament, qui ha de pagar el permís? L’empresa o la Seguretat Social? Sense resposta clara, moltes opten per no pagar… i s’exposen. Les empreses necessiten seguretat jurídica per poder planificar, negociar i aplicar drets laborals amb garanties.

I, la segona és que s’està penalitzant la conciliació. Aquest permís hauria de ser una eina real per facilitar la criança i la corresponsabilitat. Però esdevé una font de conflicte, reclamacions i incertesa.

Les famílies necessiten certesa.

Les empreses, protecció legal.

El sistema, coherència.

LAURA ESCAMILLA · BOUTIQUE LEGAL